Exposició permanent

El paisatge vilafranquí es caracteritza per estar humanitzat a cop de maça i perpal. 

La tècnica de la pedra en sec

El treball de la pedra en sec consisteix en la col·locació d’unes pedres a sobre de les altres, sense cap tipus d’argamassa, procurant aconseguir els següents objectius: estabilitat, funcionalitat i estètica. La norma del bon paredador diu que tota pedra ha d’estar damunt de dos pedres i n’ha de tenir dos al damunt. 

La pedra no necessita ferramentes molt complexes per al seu tractament. L’home primitiu ja construïa amb ella els seus primers estris de caça. Ara bé, sí que requereix molt de treball i paciència per a assolir bons resultats.

 
 

Les Casetes

En la construcció d’una caseta participaven tots els membres d’una família, fins i tot s’apropaven veïns i veïnes de la zona per ajudar. El lloc triat per a edificar- la depenia de l’ús que se li havia de donar, bé com a refugi del pastor o de la rabera, bé per amagar els estris agrícoles. Abans d’iniciar la construcció d’una caseta calia llevar la vegetació espontània. El següent pas era arrencar la pedra, anivellar el terra i decidir la forma de la mateixa.

Filar un paisatge amb pedres…

La tradició tèxtil de Vilafranca comença entre aquests camins de pedra. L’extensa xarxa de vies pecuàries ens dóna una idea de la vocació ramadera que ha tingutaquest poble al llarg dels segles i que encara es conserva.

 

Amb pedres els pastors van fer parets per a ordenar el trànsit del bestiar i també van construir corrals, refugis, abeuradorsi basses. Així van desenvolupar una economia basada en la ramaderia, especialment l’ovina, i van satisfer la necessitat de la matèria primera.

La caseta és la companya inseparable del pastor. Aquesta s’utilitzava com a refugi davant les inclemències del temps, i per als menesters del camp que així ho requerien. Les casetes poden estar aïllades, integrades o adossades a una paret. En alguns casos, tenen altres elements com llenyers, corrals, pessebres, pous i aljubs.

Tipus de casetes

1 Redona

2 Quadrada

3 Amb llenyer o corral

4 Amb corrals dins

5 Amb parets per a recers o corrals

6 Amb corral obert  

7 Amb cisterna, arreplegador d’aigua i llenyer

Una de les principals activitats econòmiques que s’ha desenvolupat al llarg dels segles ha estat l’agricultura. Per a poder conrear un sòl tan poc fèrtil i amb tanta pedra calcària, l’ésser humà va tindre que abancalar les vessants de les muntanyes, amuntonar la terra, buscar i conduir l’aigua, proveir-se de refugi, etc.

Per a poder realitzar tot això, va trobar en la pedra la seua única companya. A diferència de les dels pastors, les casetes per als agricultors estan generalment integrades en un bancal, utilitzen les parets del mateix com a part de la construcció.

Tipus de casetes integrades al bancal 1, 2, 3, submergides a la paret

4 i 5, utilitzen la paret com a mur de la caseta 6, integrades a la paret

Les Parets

Bancals

Allí on el pendent del terreny no permet el cultiu de manera fàcil, es construeixen murs que permeten fer terrasses escalonades per aprofitarmillor l’aigua de pluja i protegir el sòl de l’erosió. Els bancals s’adapten a l’orografia del terreny: Quan són més estrets, perquè el desnivellés major, s’anomenen llastres;quan són més amples, perquè el pendent és suau, es denominen clots.  

 

Paredons

Paret d’una amplada superior a la normal que permet emmagatzemar una gran quantitat de pedra sobrant. En general el paredó es construeix en terrenys menys productius. La seua dimensió varia en funció de la quantitat de pedres i de terres cultivables que hi ha en cada lloc. A Vilafranca es poden trobar paredons de més de dos metres d’altura, quatre o cinc metres d’amplària i desenes de metres de llarg.  

 

Parets a doble cara

Són parets més senzilles que les d’abancalament. Es feien amb les pedres que es retiraven del terreny cultivable i es remataven amb pedres aleres, amb altures de metre o metre i mig. Servien per a delimitar finques agrícoles i ramaderes, assegadors i caletxes, o per a impedir l’accés lliure de persones o animals a una finca.

Tipus de pedres d’un mur

- Enrastellat. Pedres disposades verticalment a la part superior de les parets.

- Alera: Cadascuna de les pedres que formen el rastellat de remat d’una paret de pedra.  

- Pedra travessera. És aquella que creua la paret d’una cara a l’altra i que, per tant, serveix de fixació entre elles.

- Cascall: Pedres menudes que s’utilitzen per a reomplir els espais buits que queden entre les dues cares d’una paret.

 
 

La Pedra i l'Aigua

Bassa

Es feia allí on es podia recollir aigua d’algun brollador o de la pluja, per a mantenir-la durant algun temps i abeurar el ramat. El fons de la bassa i les parts per on es podia escapar l’aigua eren d’argila i es construïa una paret de pedra en sec per on podia entrar l’aigua.  

 

Abeurador

Construïtsd’una sola pedra,serveixen per a donar aigua al ramat i als animals de treball. Generalment es troben dins dels corrals.

Pou

Perforació de forma cilíndrica que aprofundeix fins que apareix aigua de vetes superficials o del propi nivell freàtic. El forat del pou es recobria amb una paret de pedra en sec per a evitar que s’enfonsés i alhora permetre l’entrada de l’aigua del subsòl.

Cisterna

A l’interior de moltes casetes podem trobar cisternes per a emmagatzemar l’aigua que s’arreplega de les teulades o de la superfície del terreny. De vegades, l’aspecte extern de les cisternes és molt paregut al dels pous. Ara bé, al seu interior hi ha una diferència, ja que està revestit amb morter per a impermeabilitzar i evitar la pèrdua d’aigua.