La Vega
En mirar per les finestres d’aquest Museu es descobreix com en cada racó brolla de la terra la saviesa de centenars de persones que van trobar prop del poble la manera de conrear entre pedres.
Aquesta zona que podem anomenar l’horta de Vilafranca posseeix una rica quantitat de construccions de pedra en sec per a delimitar els horts. Com que se situa dins del llit d’un riu sec, permet la construcció de pous que acumulen la poca aigua subterrània que arriba del subsòl.
Els seus sons
Ramats d’ovelles acudeixen als bancals de pedra més pròxims als horts de la Vega. Ho fan des d’antany, per a menjar rastrolls i abonar el sòl. Aquesta pràctica beneficiava tant a agricultors com a pastors.
Conrear entre pedres
Els cereals conreats en aquest sòl tan pobre de Vilafranca se segaven a mà. Era una tasca familiar, homes i dones treballaven per igual per a obtindre els fruits de la terra. Amb eines molt senzilles acudien als bancals per a segar el blat, l’ordi o la civada.
​
Després del dur treball diari, a l’era dones i homes trobaven en el cant una forma de distracció. Són molt coneguts els cants de batre.
Subsistir de la pedra
D’entre les pedres de Vilafranca i a la Vega especialment, els nostres avantpassats van trobar la forma de subsistir i obtenir productes bàsics. De la terra, el blat per a fer el pa i les verdures; i de la rabera, la llana, la carn i la llet fresca. Aquests productes eren la base de l’economia familiar. Quan la producció era abundant es comercialitzaven.