Paisatge de pedres
La tradició tèxtil de Vilafranca comença entre aquests camins de pedra.
L’extensa xarxa de vies pecuàries ens dóna una idea de la vocació ramadera que ha tingut aquest poble al llarg dels segles i que encara es conserva.
Amb pedres els pastors van fer parets per a ordenar el trànsit del bestiar i també van construir corrals, refugis, abeuradors i basses. Així van desenvolupar una economia basada en la ramaderia, especialment l’ovina, i van satisfer la necessitat de la matèria primera.
​
La caseta és la companya inseparable del pastor. Aquesta s’utilitzava com a refugi davant les inclemènciesdel temps, i per als menesters del camp que així ho requerien. Les casetes poden estar aïllades, integrades o adossades a una paret. En alguns casos, tenen altres elements com llenyers, corrals, pessebres, pous i aljubs.
Tipus de casetes:
​
1. Redona
2. Quadrada
3. Amb corral o llenyer
4. Amb corral dins
5. Amb parets per a corrals
6. Amb corral obert
7. Amb cisterna, arreplegador d'aigua i llenyer
Amb aquest tipus de construcció s’aconseguien diverses coses: evitar l’erosió del sòl per la pluja i la pèrdua de terra, protegir els cultius dels vents, conservar la humitat del sòl, treballar millor el camp.
El paisatge vilafranquí es caracteritza per estar humanitzat a cop de maça i perpal. Una de les principals activitats econòmiques que s’ha desenvolupat al llarg dels segles ha estat l’agricultura. Per a poder conrear un sòl tan poc fèrtil i amb tanta pedra calcària, l’ésser humà va tindre que abancalar les vessants de les muntanyes, amuntonar la terra, buscar i conduir l’aigua, proveir-se de refugi, etc. Per a poder realitzar tot això, va trobar en la pedra la seua única companya.
​
A diferència de les dels pastors, les casetes per als agricultors estan generalment integrades en un bancal, utilitzen les parets del mateix com a part de la construcció.
Tipus de casetes integrades al bancal:
​
1. 2. 3. Submergides a la paret
4. 5. Utilitzen la paret com a mur de la caseta
6. Integrades a la paret